Per anar planificant quan ens tornem a trobar...
---------------------------------------------------------------------------------------------
19 de febrer de 2011: El dia de la nit!
Eymi, domo, chemngefüymi am tiemew, chem wirin, chem kuyafn
feyti fütra müfürwe mew? Alüwüdalefuymi feula reke.
Lüfn mawida mew! Üyüy kallfüke kürus mew.
Üyüy, üyüy, kéudunüy, pütínpütingey alof mamüll mew.
Teyfunaqüy, pütinwikütralüy. Lüfn. Lüfn.
Fey ñi püllü puruy allfenn viruta kötral mew.
¿Iney ta mütrümüy? ¿Chem nüküf chiwawünley?
(Extraído del Poema 17,
Veinte poemas de amor
y una canción desesperada en
Mapudungun)
Tú, mujer, qué eras allí, qué raya, qué varilla
de ese abanico inmenso? Estabas lejos como ahora.
Incendio en el bosque! Arde con cruces azules,
arde, arde, llamea, chispea en árboles de luz.
Se derrumba, crepita. Incendio. Incendio.
(Extraído del Poema 17,
Veinte poemas de amor
y una canción desesperada)
Carolaaa!!!
Et dedico unes paraules de la teva literatura per agrair-te la llum, la calor i l'energia amb què ens han abraçat tots aquests mesos i per dir-te que te pasaste. Amb molt de respecte cap al mestre Neruda vull transformar el seu lejos pel nostre a prop, perquè ara ja estàs lligada a aquesta terra i aquesta gent, i les distàncies no són més que percepcions. De vez en cuando y de cuando en vez tindrem present el teu somriure, les teves abraçades i tots els moments masterandos que hem pogut compartir amb tu.
I quan arribin els moments en què fins i tot una pierna le pide permiso a la otra para moverse, pensa que a l'altra part del charco t'esperem per una cervecita con bravas, uns cotis a una terrasseta, una excursió i un bany a aquestes platges on el agua está muy rica, cucha!
No deixis d'enlluernar! Gràcies Carol!
Teresa
-----------------------------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------------------------
Caro, carol, carolina...
perquè el teu somriure ens encanta....
perquè has estat entusiasta i ens has entusiasmat...
perquè has après i ensenyat...
perquè ens has escoltat....
perquè has volgut compartir amb nosaltres aquesta aventura....
perquè ens has deixat entrar a la teva vida i tu a la nostra....
perquè has estat una gran amiga...
perquè et trobarem a faltar....
des d'aquí t'estarem esperant amb els braços oberts perquè tornis quan vulguis i acollir-te a aquesta terra que tan n'ha après de tu i de la teva experiència. L'equipo masterando et trobarem a faltar, però no t'oblidarem! Esperem retrobar-nos d'aquí a poquet, però mentrestant, cal que seguim llaurant aquesta amistat que només ha fet que començar. Et desitjo el millor per a aquest retorn a tu tierra, que de ben segur serà fantàstic. S'acaba una època, espero que boníssima per tu, però en comença una de nova en la que també hi volem ser presents!
Molts petons a la chilena más encantadora (junto a la Fran, claro) de Catalunya!
Marta
